“I què és l’amor? Un
whatsapp a les 3 de la matinada?”
“I què és la llibertat…?”
Reflexions d’un vocalista que, entre cançó i cançó, llençava preguntes a l’aire.
Preguntes que, a la seva manera, cadascú responia. Ja fos amb rialles [iròniques], pensaments prohibits, glops dels que fan oblidar o confessions a cau d’orella.
La llum tènue del local embriagava l’ambient del públic. L’adrenalina que
es desprenia de les cançons i el decorat d'una sala tan emblemàtica com íntima feien somiar en móns gairebé [im]possibles.
Cerveses, amics, rock alternatiu. Gent, molta gent. Claustrofòbia i suor.
Enmig d’aquell enrenou: Ell. S’hi va fixar.
L’acompanyaven dues noies amb les que compartia balls, salts, riures.
Elles: llavis vermells, texans
arremangats i vambes. Cervesa en mà commemoraven records i vells temps mentre
cantaven a ritme frenètic cançons que, de ben segur, formaven part de la banda
sonora de les seves vides.
Mentrestant, Ell. Barba de tres, quatre dies. Trenta i (tants). Mòbil a una butxaca. Bolígraf i paper a l’altra.
Pensaments que en moments
efímers tenien la necessitat de ser
eterns.
Allà, dret, envoltat de món, soroll, empentes i emocions; uns ulls encuriosits l’observaven mentre la resta,
semblava que els passés inadvertit un fet tan idíl·lic i poètic com estrany i
curiós a la vegada.
