El clinc clinc de la cullera
donant voltes en aquella tassa de té fumejant la tenia absorta en els seus
pensaments.
El ressò de les seves paraules encara retrunyia dins el seu cap. Ja havien
passat dues setmanes. Entre copes de vi i riures... Silencis. Serietats que es
resolien amb “ en fins...” i bromes que, acompanyades d’incòmodes “jejejes”, amagaven
més veritats de les que es pensaven.
Clinc,clinc. I tu, com et definiries? – li digué.
Mentre reconstruïa amb pedaços d’imaginació i records la resposta que li
donà, queixalà el tros de pamboli,
sal i xocolata. Era diumenge. Havent
obert el porticó de la finestra de la cuina s’endevinaven les primeres olors i sorolls de la primavera.
Ocells, flors i rajos de sol que amagaven la calidesa d’un hivern que s’acabava.
“Què com em definiria?”- pensà un tant irritada Clinc,
clinc, clinc, clinc.
Preguntes que llançades d’imprevist, només podien ser contestades de
puntetes. Preguntes que enlluernaven l’ambient , preguntes que sí, però no. Preguntes
que potser, i només potser, algun dia les hi podria contestar amb més
sinceritat.
Mentrestant, petites possibles respostes s’amuntegaven per la seva ment com petits flocs de neu dels que es desfan quan arriben a terra.
“Era...l’olor de gessamí quan, a ple estiu, envaïa cada racó de casa l’àvia.
Els petons amb gust de sal. Les
abraçades dels seus nens de primer. L’olor de les castanyes quan arriba la
tardor. La seva família. Els petits detalls. Els amics. Les pigues de sota el
nas. El seu primer amor. Les amigues que eren germanes i que ja havien deixat
de ser-ho. Els amors prohibits, com tu. Les pors que no la deixaven passar
pàgina. Les galtes vermelles que no podia dissimular en situacions incòmodes. L’olor
de mandarina. El soroll del mar. La música que deia tantes veritats. Els viatges de l'estiu. El record
de les fotografies. El riure i l’estimar sense parar. La seva llengua. L’empatia
que es desprenia del seu tarannà. El menjar en general i el formatge en
particular. La curiositat de conèixer i d’aprendre. La constant observació de
la vida. Una copa de vi...”
Clinc.
